| .
|
|
||
|
Nom del Municipi: |
La Pobla del Duc |
||
| Habitants: | 2.435 | ||
| Superfície: | 18,47 km2 | ||
| Altitud: | 243 m. Sobre el nivell del mar | ||
| Gentilici: | poblatà / poblatana | ||
| Distància a València: | 71 km | ||
| Distància a Alacant: | 80 km | ||
|
Situada al
sud de la província de València i al bell mig de la comarca de la Vall
d’Albaida, al capdamunt d’un puig papiforme. La Vall d’Albaida
és un vall tancat i vorejat per una sèrie de serres que quasi en
paral·lel discorren de nord-est a sud-est des del Coll de Llautó. La
serralada més septentrional, la Serra Grossa i a la part meridional, EL
BENIDADELL, a 1200m per damunt del nivell del mar. |
|
|
La configuració del terme de la
Pobla, igual que el de tota la Vall, tingué lloc fa uns vint milions
d’anys quan els materials secundaris i terciaris es plegaren i donaren
com a resultat poc més o menys el paisatge actual. Les
marques blanques, anomenades ací, “tap” cobriren la major part del
sol. Les
argiles, llius, cantals i arenes dipositades recentment (uns dos milions
d’anys fins a l’actualitat època geològica de Quaternari) Formen sòls
fèrtils i sovint amb més humitat, ja que esta es situen normalment al
voltant del barrancs o corbes fluvials. Este tipus
de materials sedimentaris, blanets i aptes
per al cultiu ha donat com a resultat que el terme de la Pobla
s’abancalara tot en camps de cultiu de forma irregular. La Pobla
del Duc forma un triangle amb Otos i Beniatjar, la base del qual es
recolza en l’ombria del Benidadell i en el vèrtex que apunta la serra
Grossa: la Pobla Situada a
243m per damunt del nivell del mar dista a un vintena de km —en línia
recta— de la Mediterrània. Llinda al
nord amb el terme de Quatretonda i Llutxent i una llesca amb el terme de
Benigànim. Pel nord-oest toca una punteta del terme de Sempere. Al sud
llinda amb Castelló de Rugat i Beniatjar i també una punteta de Ràfol
de Salem. En la part del nord-est, Llutxent i a ponent, a l’oest, els
termes de Benissuera i Montaverner. Al sud-oest, el termes de Bèlgida i
Otos.
|
|
|
El clima
de la Pobla, com el de la Vall , pertany al tipus anomenat mediterrani.
Este clima parenta una estació seca, l’estiu, amb temperatures altes
(40º) , una altra estació, l’hivern, un poc més humida i de
temperatures suaus, són pocs el dies que els termòmetres marquen a
sota de 0ºC. Les
estacions més humides, les que sol ploure més son les equinoccials: la
tardor i la primavera. Moltes
vegades les pluges en estes estacions solen ser torrencials, sobretot a
la tardor, la qual cosa
provoca desbordaments de barranquets, solsides en els marges, i erosions
fortes en les terres bancalades. Les
precipitacions anuals oscil·len al voltant del 600l per m2 en
èpoques de sequera i de 900l per m2 en èpoques més
humides. Hem constatat períodes cíclics d’aproximadament 5 anys
d’alternança de sequera i període més humit.
|
|
|
Els mesos
més secs, amb menys pluges solen ser juliol i agost, encara que per l’hivern,
gener sol ser també sec. Els vents
que dominen són: el ponent i el llevant. El ponent fa cel clar a l’hivern
i porta molta calor a l’estiu, és clar, tot allò que d’Almansa...
El llevant pel contrari es fresc i humit. També alguns dies es deixa
notar el gregal fresc. Els
vents, generalment , no són forts excepció del ponent en alguns dies. La
neu es deixa veure a les llargues, molt a les llargues. Si que es deixen
notar les tempestes de primavera i estiu, que de tant en tant
descarreguen amb força el granís
i llança a perdre les collites.
|
|
|
En el terme de la Pobla
no hi ha cursos d’aigua importants. Tan sols barrancs i barranquets
que són afluents i subafluents del riu Albaida. Cal destacar en la part
nord, el barranc del Forcall, que limita terme amb Quatretonda i,
al sud, el barranc de Castelló. Són cursos menors: el barranc
de la Font de Minyana, el barranc de Sarrient, el barranc
de Xara, de Rafalgani, el barranquet de l’Hort. |
|
|
|
Són cursos d’aigua
intermitents i molts d’ells acusen la sequera de l’estiu. En el terme hi ha
algunes fonts naturals: molt a prop del poble, a uns 400m està la font
de la Poaça. A uns 500m al NE del poble esta la Font de Minyana. En el terme de la Pobla,
a hores d’ara, no hi ha naixements d’aigua per poder abastar la
població, per la qual cosa l’any 1944 s’hagué de comprar en el
terme de Ràfol de Salem un pou,
el naixement dels Yesares, que des d’aleshores cobrix les necessitats
urbanes d’aigua potable. |
