ESTRUCTURA PRODUCTIVA DE LA POBLA

Una primera aproximació de l´estructura productiva de la Pobla del Duc la podem realitzar vegent la distribució percentual de la població ocupada entre els diversos sectors econòmics

EVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ OCUPADA EN LA POBLA DEL DUC

Com observem estem parlant d´un municipi fonamentalment agrícola, amb una important evolució ascendent del sector servicis i un sector industrial estable que no acaba de despegar.

1.- SECTOR PRIMARI

I.- SECTOR AGRÍCOLA

La superficie agrícola de la Pobla del Duc ocupa al voltant del 90% de la superficie geogràfica que en l´ any 2000 suposa una extenció de 1749 Ha repartides entre superficie cultivada,pastizals, terreny forestal i superficie improductiva (no agrícola).

L´estudi de l´evolució de la superficie agrícola de la Pobla  en Ha (quadre 9), ens mostra que en el terme de la Pobla el sistema de cultiu dominant és practicament  en la seua totalitat el secà, encara que actualment hi ha un projecte de regadiu “ la SAT de reg de la Pobla del Duc”, que la posta en funcionament s´ha iniciat l´any 2000 i  permaneix a l´espectativa de que la Conselleria d´agricultura i la confederació hidrogràfica determine la totalitat de Ha a regar .    

La comparació de les dades de l´any 2000 front a les de 1980 (representades al quadre 9) ens donen una idea de la recient evolució:

QUADRE 9.- EVOLUCIÓ DE LA SUPERFICIE AGRÍCOLA (Ha).
  

Font: MAPA, 2000. Superficies ocupades pels cultius agrícoles; Oficina comarcal de la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentacia de la Vall d’Albaida (OCAPA Vall d’Albaida), 2000.

*  La disminució de la superficie total agrícola, marcada per un lleuger retrocés de la superficie cultivada entre 1980-2000 i amb una tendència d´expansió dels barbats, les  terres no ocupades i els pastizals.

*   Respecte a la distribució de la superficie cultivada, les dades disponibles indiquen un domini dins del secà dels cultius lenyosos (51%) tant en el 1980 com en el 2000, encara que en els últims anys han experimentat una disminució de la seua importància.

En la distribució de la superficie cultivada (quadre 10) i dins dels cultius de secà destaca per importància la vinya, que 1980 comptava amb 1493 Ha cultivades, 1363 Ha raïm de taula i 130 Ha de raïm de vi, però observem com des de l´any 1980 la vinya ha patit un progressiu retrocés del pes específic que ocupava, passant d´un 94% que representava al 27% actual.

QUADRE 10-. DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE CULTIVADA (Ha).

Font: MAPA, 2000. Superficies ocupades pels cultius agrícoles; OCAPA Vall d’Albaida.

Li segueix en importància els fruitals amb una evolució de la superficie cultivada en  1980 de 58 Ha a una extenció actual de 500 Ha, és en aquest grup de cultius on s´ha produït l´evolució més forta ja que fa 20 anys la seua representació era tan sols del 4%  i ara ascendeix al 36%. Esta espectacular expansió dels fruitals s´ha fet a costa, per una banda dels cereals que en 1980 ocupaba 18 Ha del secà i ara ha desaparegut i en menor proporció de l’ ametler que ha disminuït de 5 a 1 Ha i per un altra banda l´important disminució de la vinya de taula i de vi.

Tal com hem indicat són les especies fruitals, concretament les d’os, les que practicament s´han triplicat i dins dels cultius hortícoles anomenar el meló que actualment compta amb 18 Ha, o siga 1.2% del total de la superficie cultivada. A més a més  s´ha produït un augment dels terrenys no ocupats del 1.1% al 36% actual.

Concloure que l´oferta del sector agrícola de la Pobla malgrat el domini actual de la vinya, es troba molt influenciada per la producció de les diferents especies fruitals, ja que s´ha produït la reducció de la superficie dedicada a cereals i vinya reconvertint-se en fruitals( fonamentalment d’os) i un alarmant avanç de les terres hermes. 

II .- SECTOR RAMADER

El predomini del secà, el tamany de les explotacions, unit a altres factors socioeconòmics, determina que el sistema d’ explotació extensiu no s´adapte en excés a les condicions municipals, tanmateix no és tan limitant per a la ganaderia industrial, en especial de porcí i conills. La comparació dels últims 20 anys (quadre 11) permet destacar un increment en el sector ramader, més acusat del porcí, aviar i conills i més moderat en oví i caprí, la qual cosa pot arribar a constituir un element productiu de certa imporància en el municipi.

QUADRE 11-. EVOLUCIÓ DE LA CABANYA RAMADERA.

 Font: OCAPA Vall d’Albaida.  
 

III .- REFERÈNCIES AL POTENCIAL DE RECURSOS

Anem a introduir una serie de qüestions que afectaran a la capacitat d´explotacions i posta en funcionament de l´explotació agraria.

III.1.-  MECANITZACIÓ

A  nivell d´explotació, la Pobla  té un elevat grau de mecanització a l’ igual que la comarca de la Vall D´Albaida que en l´any 1972 el 86% de les explotacions ja utilitzaven per a llaurar l´energia mecànica. Això ens situava per damunt de la mitjana provincial (77%) i de la Comunitat Valenciana(86%). El tamany mitjà de les explotacions i el nivell de mecanització indicava que possiblement aquest seria excessiu en termes econòmics, donat el cas de l’índex d´utilització que se li pot atribuir a la totalitat de maquinària.

En l´any 1980, el nombre de tractors en la Pobla ascendia a 135 i de motocultors a 300      ( valors que s´han mantés o variat moderadament en els últims anys), el que significa en referència a la superficie cultivada una mecanització de l´ordre de 11.8 Ha/ tractor i 5.3 Ha/motocultor.

 III.2.-  ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DE LA TERRA

         La superficie agrícola útil, en la que queda excluida la superficie forestal, pastizals i matorrals, seguint la distribució general de l´últim cens agrari  (any 1999) reflexa el petit tamany de les explotacions en la Pobla del Duc, on el 15% de les explotacions són inferiors a una Ha i tan sols el 3% son  superiors a 10 Ha , la majoria de les explotacions abarquen entre 1 i 5 Ha, remarcant la gran parcelació de la propietat.

III.3.- COOPERATIVISME I COMERCIALITZACIÓ

Dels productes de major relleu a la Pobla del Duc i de forma general podem realitzar els següents comentaris:

-         El raïm de vinificació es transforma als cellers de la cooperativa vitivinicola que en conjunt té una capacitat de 55.000 Hls. A més a més de la cooperativa vitivinicola, anteriorment existia un altra anomenada CODUC, absorvida actualment per la cooperativa de Castelló de Rugat passant a denominar-se CASTELDUC.

-         L´oliva, destinada fonamentalment al consum familiar, es trasllada a Quatretonda i la producció aproximada és de 50-60 tones anuals.

-         La fruita que té més eixida en el mercat és l´albercoc mentre que el ciruelo, nectarina i la bresquilla tenen problemes de comercialització. La bresquilla té un futur molt negre degut a la gran producció francesa.

-         El raïm de taula té problemes de comercialització ( necessita molta mà d´obra, molt de cost i el seu preu en el mercat és molt baix) i a més a més Italia oferta molt i més barat. Dins del raïm de taula destaca el alfonso navale i en raïm de vi la tintorera, garnacha i tempranillo com a varietats més rendibles.En els últms 50 anys la Pobla ha evolucionat d´un  domini del raïm de vi, arribant  posteriorment a acaparar l´activitat econòmica el raïm de vi i de taula conjuntament i després ha començat a imposar-se un domini dels fruitals que han anat consolidant-se progressivament, encara que actualment s´observa una xicoteta tendència a recuperar part del raïm de vi.

III.4.-  PROBLEMÀTICA DE L´AGRICULTURA EN LA POBLA I POSSIBLES SOLUCIONS

Els problemes, que estime, que necessiten ser abordats per aconseguir una agricultura rendible i competitiva, tenint en compte que estem dins de la unió europea i les mesures de política agrària ens venen imposades des de Brusel.les i per tant sols ens resta adonar-nos que ens demana el consumidor i adequar-nos al que ens diuen i demanen. No podem anar ja per lliure s´hem d´adaptar i si som capaç de fer-ho, les perspectives, encara que no siguen tan bones com  ens agradaria, ens permet traure un rendiment de l´agricultura, però això si, una agricultura moderna, professional i competitiva. Entre els principals problemes i les possibles solucions destacaria:

1.-  Envelliment de la població agraria  Þ Fomentar la incorporació dels joves a l´empresa agraria, amb ajuda dels auxilis econòmics que estableix la llei 19/1995 i el real decret 204/1996, actualitzat con el real decret 613/2001.

2.-  Professionalització del llaurador Þ Promoure activitats formatives amb col.laboració de la conselleria d´agricultura, mitjançant la OCAPA, en Castellò de Rugat, així com la cooperativa vitivinicola i sindicats agraris implantats en la localitat ( AVA I UNIÒ de llauradors)

3.-  Falta de mà d´obra Þ Creació de cooperatives de servici que donen solució a la falta de mà d´obra,  principalment en les fases d´aclarida i recol.lecció, a més a més de poder oferir serveis de llaurança, tractament, poda ......., en aquelles explotacions que per la falta de mà d´obra ho requereixen. Aixì mateix, es podria atendre aquelles explotacions de gent que no tenen l´agricultura  com activitat principal, sense que es vegeren forçats a abandonar les terres.

4.-  Excessiva parcelaciò , cosa que dificulta la rendibilitat de les explotacions Þ Agrupar parceles aprofitant els beneficis de la llei 19/95.

5.-  Agricultura de secàÞ Fomentar els nous regadius

6.-  Escassa rendibilitat d’ alguns cultius tradicionals en la Pobla ( raïm de taula, principalment i alguna especie frutal) Þ Buscar alternatives a nous cultius amb major acceptació en els mercats i canvi de varietats que s´han quedat degenerades o desfaçades. Canviar varietats com Rosetti, Cardinal, Alfonso navalle, etc .., per altres de major presència i millor comercialització.

7.-  Dispersió  de les ofertas comercials massa centres de confecció i comercialització Þ Concentració de l´oferta per a eliminar costos i aconseguir millor preus de cara als comerciants. Agrupació i integració d´entitats cooperatives locals i comarcals.

8.-  Escassa qualitat i poc volum de vi a comercialitzar Þ Reconversió varietal, recolçant-se en les ajudes per a la reconversió de la vinya de vinificació i integració de les entitats de transformació i comercialització del vi en la comarca.