|
La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la
Vega, entregarà hui a València la Medalla al Mèrit en el Treball a
Josefa Estruch --més coneguda com Pepeta--, una agricultora de la
Pobla del Duc (València) associada a la Unió de Llauradors i
Ramaders del País Valencià (Unió-COAG).
La
concessió d'esta medalla va ser aprovada en Consell de ministres a
través d'un Reial Decret del Ministeri de Treball i Assumptes
Socials pel que reconeix "els mèrits desenrotllats per Josefa
Estruch al llarg de tota una vida dedicada a treballar pels altres",
així com "a aportar el que estava en la seua mà per a millorar les
nostres bases de convivència i benestar", segons va informar
l'organització agrària en un comunicat.
L'acte d'entrega d'este reconeixement, que s'ha celebrat en la seu
de la Delegació del Govern de la Comunitat. A Josefa Estruch l'han
acompanyada tota la seua família, les autoritats municipals de la
Pobla, i per tres autobussos d'amics de La Pobla del Duc i de la
Vall d'Albaida. També han assistit el secretari general de la
Unió-COAG, Joan Brusca, i altres responsables de l'entitat agrària
procedents de diverses comarques de l'autonomia valenciana.
La Unió va manifestar la seua "satisfacció" per l'entrega d'esta
primera Medalla al Mèrit en el Treball que es concedix a una
llauradora valenciana i que, segons van destacar, "simbolitza la
lluita per dignificar una professió com la nostra i la lluita també
per la igualtat de la dona en el món rural".
Josefa Estruch Moratal va nàixer en 1940 a la Pobla del Duc al si
d'una família la situació econòmica de la qual era "absolutament
precària", a causa de la postguerra. Per este motiu, en compte de
disfrutar d'una infància normal, va haver d'incorporar-se al treball
del camp abans de complir els 12 anys per tal d'ajudar en els
treballs de l'explotació agrària familiar.
Pepeta, que no va poder tindre un mínim nivell d'escolarització, es
va casar amb un agricultor del seu mateix poble, i ambdós es van fer
càrrec del treball d'una nova explotació. Esta dona desenrotllava
qualsevol tipus de treball en el camp, com podar, empeltar, plantar
o recol·lectar qualsevol tipus de cultiu de la zona, amb la qual
cosa va demostrar "una capacitat de treball i qualificació fora del
normal", van remarcar des de l'entitat agrària
Esta agricultora compatibilitzava el seu treball agrari amb les
tasques domèstiques de la seua llar al mateix temps que criava els
seus dos fills. Darrere de l'arribada de la democràcia, es va
vincular al costat del seu marit en la lluita sindical agrària a
través de la Unió-COAG, en què, segons els seus responsables, va
demostrar, al llarg dels més de 30 anys de pertinença, "un increïble
entusiasme per la defensa dels interessos socioprofessionals del
col·lectiu de llauradors".
La importància del paper de Pepeta, a causa de la situació
sociològica d'Espanya en els primers anys de la democràcia, "es va
tornar en bona part invisible per la seua condició de dona", ja que
no podia asumir la cotitularitat de l'explotació.
CANVIA LA SITUACIÓ.
Però esta agricultora, "amb el seu treball i militància va
col·laborar, com moltes altres dones, perquè en l'actualitat s'hagen
donat els passos necessaris perquè esta lamentable situació
desaparega". Així, van incidir que la recents lleis aprovades pel
Govern central "han fet canviar per fi el rol de les dones perquè
puguen entrar en la titularitat compartida de l'explotació".
Pepeta, que en l'actualitat està jubilada, seguix "en clara sintonia"
amb la formació agrària. A més, ajuda als seus néts en la seua
condició de iaia i "sempre està disponible per fer el que se li
requerix, aportant un entusiasme i energia difícilment igualables",
van subratllar des de la Unió.
|
NOTÍCIES NOTÍCIES
